Plou.

Un dia moll, humit com feia mesos que no gaudíem. Esquitxar-te les vores dels pantalons amb les gotes fines que aixequen les sabates quan avances asfalt enllà et fa recordar que tens panxells i que són molt aprop del terra. Ara que no tot el cap es cobert de cabells algunes gotes arriben directes a la pell tibant i petits calfreds deixondeixen l’ànim.

No és la olor sinó el gust xop sense pols de l’aire el que dilata els pulmons. El camí no es fa estrident ans flonjo, a voltes estrany, com córrer per centenars de rierols jogassers. Recorda vagament els prats d’alçada dels cims més alts del Pirineu resseguits de corriols bellugadissos. Grisos però vius.

Cap comentari fins ara
Fes un comentari



Fes un comentari
El final de línia i paràgraf es fa automàticament, l'adreça de correu electrònic no es mostra mai, HTML acceptat: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Nom (necessari)

Correu electrònic (necessari)

URI

El teu comentari